MADRID, 28 (EUROPA PRESS)

Una de cada diez empresas españolas, cerca del 10,3% del total, se encuentran ante un elevado riesgo de incumplir con sus compromisos de pago a lo largo de los próximos 12 meses, según un estudio elaborado por Iberinform, empresa perteneciente al Grupo Crédito y Caución.

Este porcentaje incluye a las empresas que ya vienen incumpliendo sus obligaciones y a las compañías vulnerables a variaciones negativas de su entorno económico, así como a las que la situación de crisis económica las hace más propensas al incumplimiento, con una probabilidad de generar impago superior al 70%.

El informe explica que el periodo de crecimiento experimentado por la economía española ha llevado a muchas empresas a centrarse en el crecimiento de sus ventas y a relajar sus políticas de control de riesgos. Así, en una situación de crisis, las tasas de morosidad se disparan, sufriendo las mayores subidas de los últimos años.

Crédito y Caución recomienda a las empresas aplicar técnicas de gestión del crédito basadas en el conocimiento de los clientes, poseer información actualizada para tomar las decisiones adecuadas e integrar dicha información en un modelo de decisión que agilice los procesos y cruce los datos internos y externos.

Mr. Sarkozy, avez-vous besoin d'aide, nous sommes là pour vous aider...  

Selon une enquête Ifop pour Paris Match, le président poursuit sa chute dans les sondages. Plus des deux tiers jugent qu'il n'a pas tenu ses promesses.

American Airlines cancela más de 3.200 vuelos en cinco días pero prevé volver mañana a la normalidad

La aerolínea estadounidense American Airlines ha cancelado un total de 3.279 vuelos desde que el pasado martes iniciara las revisiones a su flota de aviones MD-80 para verificar que estos aparatos cumplen los requisitos de la Administración Federal de Aviación (FAA), pero tiene previsto volver mañana a la 'normalidad'.

Chávez és l'anècdota

La baralla entre Juan Carlos I i Chávez a la Cimera Latinoamericana ha tapat els dos moments realment claus. El primer quan el rei espanyol va haver d'escoltar que la seua polèmica mediació pel problema de les papereres entre Argentina i Uruguai havia estat inútil. El segon quan Daniel Ortega acusà Unión Fenosa de maltractar el seu país i Juan Carlos abandonà la reunió. Cal tenir en compte que Juan Carlos també havia fet de mediador entre Fenosa i Nicaragua. Però, sobretot cal posar tots aquests fets en un marc més ample on política, negocis i monarquia es confonen.

Després del franquisme, i sobretot amb l'arribada al poder del PSOE, comencen a prendre forma dos fenòmens paral·lels. D'una banda hi ha la consolidació de l'anomenada "cultura del pelotazo" entre una determinada classe empresarial de Madrid. I de l'altra, i és peça bàsica per tal que la primera puga existir, hi ha la idea d'una plataforma política llatinoamericana que puga ser dirigida per Espanya, en part com a imitació de la francofonia o la Commonwealth, en part per a fer possibles els enormes negocis que empreses de l'estat en camí de privatitzar-se o tot just privatitzades podrien fer gràcies a la influència política.

Així va coincidir l'època en la qual Juan Carlos i Felipe González creaven una potent xarxa d'interessos polítics en el continent americà amb l'entrada massiva en aquells països de les grans empreses espanyoles, de Teléfonica a Repsol, del Banc Santander a Endesa i Unión Fenosa, per exemple. És públic i notori que el comportament d'aquestes companyies, en general, ha estat polèmic i que ha generat moltes protestes en els països americans. I també és notori que aquestes empreses han fet molts diners als països americans, no sempre de forma brillant. També que alguns dirigents americans, Ménem n'és el cas paradigmàtic, han participat del joc i s'han enriquit personalment facilitant l'apropiació d'empreses o recursos estratègics dels seus països per empreses espanyoles.

Quin paper té Juan Carlos en tot això? Com qualsevol altre cap d'estat ell està a favor de les empreses espanyoles i fa tota mena de gestions en favor seu. Això fins ara no havia estat difícil de compatibilitzar amb la seua imatge de persona neutral que volia tenir un estatut especial com a figura principal de les cimeres llatinoamericanes, una mica a l'estil del que té la reina anglesa a la Commonwealth. Però...

Els darrers anys han accedit al poder una generació de dirigents en molts països americans que són o es representen d'esquerres, que ja no tenen el lligam personal amb Zapatero que els seus antecessors tenien amb Felipe González i que, a més, se sumen a la crítica del que anomenen neo imperialisme espanyol. Alguns ho fan de forma suau com Lula o, per ara, Evo Morales. D'altres, però, fan la crítica de forma oberta i radical, com Chávez o Ortega. Segurament perquè són els qui han patit més l'actuació espanyola, amb les ambaixades en aquests països treballant sense dissimular en contra d'ells, en part per a afavorir els interessos de les multinacionals espanyoles.

En aquest context Chávez va fer l'espectacle però també va tapar amb el seu xou el moment realment dur. Que va ser quan Juan Carlos s'alça i abandona la sala mentre Ortega acusa Unión Fenosa de maltractar la població nicaragüenca.

És cert que Juan Carlos està aparentment molt nerviós i fa coses realment insòlites, com la visita a Ceuta i Melilla o el seu comportament tot al llarg d'aquesta cimera però alçar-se i marxar perquè estan criticant una empresa espanyola és un fet simplement insòlit. Que en part s'explica si tenim en compte que ell en persona va fer de mitjancer entre Unión Fenosa i el govern nicaragüenc presidit per Daniel Ortega. Va passar el mes de juliol passat quan Ortega va visitar Madrid i va acceptar un pacte per a reconduir la difícil crisi que enfronta Unión Fenosa amb el govern de Nicaragua i els consumidors d'aquell país. A l'any 2.000 Unión Fenosa va comprar per només 115 milions de dòlars tota la xarxa elèctrica de Nicaragua amb el compromís de millorar un servei que mai no ha millorat i que de fet ha empitjorat i molt -avui en dia els talls de llum al país són constants, durant hores. Si al juliol Ortega va acceptar negociar a l'empara del rei espanyol i signar un Memoràndum d'Intencions ara en canvi sembla que li estava tirant en cara que les promeses fetes aleshores no s'han complert i que la situació va a pitjor. I això va enutjar Juan Carlos fins al punt de fer-li perdre els estreps i abandonar la reunió.

Potser perquè ja era el segon retret. El primer li havia arribat hores abans, molt més suau, des de l'Argentina que va anunciar en públic que la mediació de Juan Carlos amb l'Uruguai per la instal·lació de dues fàbriques papereres havia fracassat. De fet el president argentí va ser tan diplomàtic que es va disculpar per haver demanat al rei espanyol una mediació tan fracassada com "impossible".

L'Argentina i l'Uruguai fa mesos que estan enfrontats per la instal·lació en la banda uruguaiana del riu que els separa de dues plantes papereres molt contaminants. Una finlandesa i una altra espanyola, d'Ence. Juan Carlos havia d'intervenir per a suavitzar la tensió entre els dos països però no ha servit de res. En bona part perquè els seus esforços més visibles han anat encaminats només a assegurar que la fàbrica espanyola obria les seues portes. I què és Ence? L'antiga paperera de l'estat ara en mans de persones com Luis Arregi o els Albertos (ambdos controlen el 30 per cent de l'empresa) coneguts per formar part del cercle econòmic que es mou al voltant de Juan Carlos. Ence, a més, és una empresa amb greus problemes que necessita de forma angoixant posar en marxa la planta de l'Uruguai.

En una mateixa cimera, doncs, Juan Carlos es va veure qüestionat en dues ocasions, per temes econòmics i de forma pública i segurament això és el que va ser massa per a ell. Els argentins van ser molt diplomàtics en la forma però van deixar clar que l'esperança que tenien en ell com a mediador havia desaparegut del tot i Ortega va ser dur i directe. Tan com per a estar mirant a la cara Juan Carlos mentre atacava Unión Fenosa. I aleshores va ser quan el rei espanyol va decidir marxar.

De tot, però, queda l'anècdota, l'enfrontament que realment té menys importància de tots, que és el guirigall amb Chávez, un polític que és molt fàcil de convertir en una caricatura pels mitjans tradicionals, àvids sempre de servir a la monarquia.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

 

Copyright The Financial Times Limited 2008

Sarkozy, que finalmente pasó de visir a califa, no deja de ser un presidente mediático, con una forma de gobernar muy americana, muy de hacer footing y pasar mensajes simples, simplistas en los medias afines.

casarse con una actriz-cantante-modelo es la última de sus hazañas.

Después, opina sobre cualquier tema sin pensar, como el pequeño Nicolás de Sempé, como si tuviera 7 años.

Un verdadero desastre para los que apostaron por él, convencidos por algunos de sus mensajes.

Mensajes sin parar y realidad sin contenidos.

No hope!

A ver, os haré un dibujo de varias cosas, para hacerme comprensible:

Madrid copia el modelo americano, supuestamente mejor que el europeo, mientras Barcelona copia o sigue un modelo más socialdemócrata europeo.

Para ver el resultado del modelo americano sólo hace falta darse una vuelta por la famosa New York y ver lo mal que están. New York da pena, está vieja, abandonada y las tiendas ya no abren ni mucho menos tanto como uno se pudiera imaginar.

Mientras, Madrid apuesta por eso, el liberalismo mal entendido.

Ni eso ni cerrar a la francesa, siempre.

Se trata de encontrar un término medio, de unos cuantos domingos, liberalizar las tiendas pequeñas, trabajar a nivel micro, dependiendo de las zonas, del turismo, de la demanda.

Pero ya se sabe, Madrid es un desastre, eso sí, ahora tienen la playa de Barcelona más cerca.

Saludos,

//bolsatop.blogspirit.com

Yo estoy donde estoy, en la banlieue de Barcelona,
y soy lo que soy medio catalán, medio español,
con una francesa, aprendiendo chino, hablando inglés, francés, alemán, entendiendo el italiano, el portugués, me gusta Japón y su modernidad,
Brasil, China, los USA pero más Australia,

y cualquier info. es buena para todos,
España es un bonito país complicado,
y estaría bien tener las cuentas claras,
o sea quien gana dinero y como se reparte.

Con mi mujer lo hacemos, y como yo gano más, le paso 300 e. mensuales de compensación, por el trabajo extra que hace y por ser más pobre que yo.

Y lo veo justo, pero al menos ESTA AGRADECIDA de mi soporte, no se le suben los humos a la cabeza,
porque no hay nada peor que invitar a copas y ser insultado.

Si invitamos a rondas, al menos que se vitoree nuestro nombre.

Amigos todos, o no.

T
//bolsatop.blogspirit.com

Bouton, le génie de la gestion et des finances a lancé sa petite augmentation de capital, avec un effet dilutif impressionant.

Il est responsable des pertes, liées aux subprime + Kerviel, voir 7.000.000.000 d'euros.

Mis il ne veut pas démissionner.

Il se croit intelligent, intouchable, sympa, capable, et non responsable.

J'espère qu'il réflechira et qu'il finira par accepter qu'il est un con